El construccionisme es una corrent filosòfica del coneixement que es remunta als treballs de l’ historiador del segle XVIII Giambattista Vico, historiador que apareix en posteriors com Jean Piaget: d’altra banda neix el construccionisme, a partir de dos sociòlegs, que donen a la llum, un clàssic: "La construcció social de la realitat", obra que suggereix una construcció social del coneixement, i, per tant, una mutiplicitat de possibles interpretacions:


- Bergen i Luckman: Son els màxims exponents del moviment, i amb ell el concepte de construccionisme social, que s’interessa per la interpretació de les persones i busca explicar a l’hora els processos pels quals la gent, descriu, explica o dona raó del món que els envolta, raó que inclou la seva pròpia participació.

Les idees sobre l’aprenentatge que ara s’anomena construccionisme cognitiu, varen ser les precursores del sorgiment de la teoria educativa anomenada construccionisme social de “MacMahon 1997”.



- Lev Vigotsky ( 1896-1937) “ que va viure i créixer en un ambient marxista, va aportar la idea de la mediació, “ El fet central sobre la psicologia humana, es el fet de la mediació".A pesar que no es va conèixer la seva obra fins els 60, la crítica del seu contemporani Piaget, el va portar a entendre la importància de la cultura, el llenguatge i el context en el procés de construcció del coneixement. En contraposició estava Piaget que creia que cada persona havia de formar-se una pròpia versió de la realitat. Vygostky afegia que en aquest procés de discussió de la realitat s’havia de fer amb els demés, doncs a partir de la mediació, es podia arribar a un nivell superior de veritat socialment acceptat.
En definitiva el model construccionista està centrat en la persona, en les seves experiències prèvies, a partir de les quals realitza noves construccions mentals, considera que la construcció es produeix:

1. Quan el subjecte interactua amb l’objecte de coneixement( Piaget).
2. Quan això ho realitza en interacció amb altres (Vygotsky)
3. Quan es significatiu per al subjecte (Ausubel)


La teoria va dividir-se amb el temps en dos grups:

1. Els racionalistes.
2. Els empiristes.


Els primers a favor de la ment i les matemàtiques i els segons a favor de les sensacions i la experiència. El que va ocórrer es que va aparèixer una tercera via per tal de posar ordre, aquests es van denominar positivistes lògics, però no van obtenir gaires adhesions, aquesta serenor no va arribar fins que algú va integrar elements filosòfics orientals, aquest personatge va ser Giambattista Vico com he anomenat més endalt, considerat pare del constructivisme.


- Piaget: Teoria psicogenètica

La teoria psicogenètica és un teoria psicològica, que va elaborar Piaget, perquè la pròpia psicologia no tenia els elements suficients per a fonamentar la epistemologia. Però a més a més afegeix el terme "genètica" perquè per a Piaget el coneixement és un procés no adquirit, únicament en una edat i que va augmentant, sinó que també és tot allò aprés va evolucionant segons el nostre desenvolupament.

Piaget defén la epistemologia genètica com la disciplina que estudia els mecanismes i processos mitjançant els quals es passa dels estadis de menor coneixment als estats de coneixement més avançat. Per tant, la seua psicologia genètica, estudiarà com els èssers humans passen d'un estat de menor coneixement a un estat de major coneixemnt, en el transcurs del seu desenvolupament. Aquest procés cognitiu consta de diferents etapes que es fomenten en base a les capacitats físiques i psíquiques.